dijous, 26 de maig de 2016

Rere els passos de Maria Magdalena

Temuda i perseguida per l'església catòlica i defensada i venerada per Templers i Càtars, Maria Magdalena és potser el personatge, que de saber-se tota la veritat, hagués canviat el món que coneixem avui en dia. En diferents escrits dels primers segles, ja es parla misteriosament de Maria Magdalena i la seva relació amb Jesús. També dóna que pensar els diferents mètodes que es va inventar l'església per assassinar a milers de dones sense raó i en nom de Déu, dóna peu a pensar que alguna cosa de veritat deu haver-hi. Tampoc queda clara la persecució als Templers i la molt cruel aniquilació dels Càtars a Beziers.
La recerca d'aquesta part de la història de la humanitat, ens va començar a rondar pel cap després d'haver vist el Codigo Da Vinci. Portàvem molts mesos llegint per internet moltes històries, escrits i vist documentals sobre el tema i no en vam treure l'aigua clara. Vam trobar opinions de tots colors i finalment ens vàrem fer la nostra particular idea. Bàsicament, el "marrón" era saber si Maria Magdalena i Jesús van engendrà una filla. Ens vàrem crear una ruta dels punts més calents i creïbles on Maria Magdelena hi va estar present (tot sobre uns parèntesis, ja que 100x100 segur no hi ha res de totes les històries que vam arribar a llegir).
Per situació, Marsella seria el centre del viatge. Vam resumir els llocs per visitar en quatre. El primer va ser la Grotte Sainte Marie Madeleine, a prop del poble Plan-d'Aups-Sainte-Baume i dintre el massís de la Sainte-Baume. Maria Magdalena fuig de Jerusalem perseguida pels romans i després d'arribar a França, s'instal·la en aquesta cova i hi visqué 30 anys. La cova està a dalt del massís rocós sense accés, pel que cal una caminada d'uns 40 min.







El segon lloc era L'Abbaye Saint-Victor i la seva cripta, a Marsella mateix. Aquí trobem una escultura de Maria Magdalena esculpida a la roca on uns diuen que està embarassada i uns altres, que els escultors d'aquella època feien a les dones grasses.






El tercer lloc va ser el poble de Saint-Maximin-la-Sainte Baume i la seva Basilique Sainte Marie Madeleine. Aquí també hi ha una cripta en la qual, segons diuen, hi ha una relíquia, el crani de la Maria magdalena.





L'últim lloc a visitar era el poble coster de Saintes-Maries-de-la-Mer. Quan Maria Magdalena va fugir de Jerusalem després de 14 anys des de la mort de Jesús, va marxar acompanyada de Maria Jacobe i Maria Salomé i va arribar a aquest port de França. Amb elles viatjava Sara, una nena de color, uns diuen que era una serventa egípcia, altres que era la filla de Maria Magdalena i Jesús.







Una història curiosa com totes les històries enigmàtiques i plena de versions i formes d'escriure-les, però en definitiva una història que és part d'aquest món i que tenim la gran sort de poder visitar i viure-la.

                                        

diumenge, 20 de desembre de 2015

Un viaje de diez metros (The undred-foot journey)


Amb aquest cartell va començar la maquinaria del departament de viatges del nostre cap a treballar. Ens agrada el cinema, però no en som fanàtics. Ens ha passat més vegades, veure una fotografia, veure un documental a la televisió, sentir xerrar algú d'algun indret i tenir unes ganes boges d'estar en aquell lloc. Doncs així va ser, veure la pel·lícula i començar a buscar a Sant Google tot el relacionat amb el film, primer per curiositat i després, al descobrir que l'escenari era a prop, ja vam començar a buscar llocs concrets per visitar i dates per fer l'escapada.





El poblet en si és Saint-Antonin-Noble-Vall a la regió de Midi-Pyrénées en el departament de Tarn-et-Garonne, passat Toulouse i al costat de Motauban, d'uns 2000 habitants, hi han 443 Km, 6h 30min de Barcelona, sense tocar autopistes. El camí és preciós, carretera amb un munt de revolts i bon asfalt. L'últim kilòmetre abans d'arribar al poble és una baixada que et deixa veure'l tot, ja que està dins d'una vall, amb el seu riu l'Aveyron i amb totes les xemeneies traient fum. Un cop al poble, molt tranquil, molts comerços tancats, fa pinta que el poble és més d'estiu.





A l'endemà, una ruta per les muntanyes que envolten el poble i algun poblet veí i després a buscar localitzacions de la pel·lícula. La que ens va ser impossible de localitzar va ser el restaurant de la família Kadam, la Maison Mumbai, una granja particular que va rebre bastantes reformes. La que ens va costar però finalment la vàrem trobar, va ser el restaurant Le Saul Pleureur de Madame Mallory,(en la realitat els dos edificis no estan junts) situat a uns 34 Km de Saint Antonin i a les afores del poble de Castelnau-de Montmiral. Un palauet on no hi viu ningú envoltat d'una granja, que en aquests moments estan fent una reforma per fer apartaments d'estiu. Tot el complex rep el nom de La Durantié.





De tornada al poble, les localitzacions van ser més fàcils.
                                           
                                          La plaça.

 

                                          El mercat.

 

                                          El taller mecànic.

  
                                          Els carrers.

 

Total, que tot això era l'excusa per fer una escapada de tres dies a França, que ens venia de gust i que esperem no perdre mai aquesta il·lusió de viatjar en moto i descobrir cada dia coses noves. Esperem tenir més excuses sense sentit. Molta gent no entén que valgui la pena de fer maletes, passar fred i fer la kilometrada per tres dies i a veure coses que no són rellevants. Per nosaltres sí, és el que ens mou i ens fa sentir vius.





Com deia el Capità Enciam, en versió dos en moto, els petits detalls són poderosos.


dijous, 27 d’agost de 2015

dimarts, 11 d’agost de 2015

La celebració dels 10 anys..., haurà d'esperar.


Sempre fa pena tornar d'un viatge. Doncs encara més pena fa, tornar abans d'hora. Uns problemes de salut, ens han fet plegar el viatge 5 dies després de començar-lo. És el més sensat, aguantar és sinònim de no gaudir i gastar uns diners que costen molt d'estalviar, per fer el viatge de cada any. 
Ara toca descansar, ha estat un any dur i el cos ha dit prou. Ja vam sortir amb problemes i no vam fer cas. La il.lusió del viatge sempre pot mes que el sentit comú.
El que estar clar, és que el viatge de l'any que ve, ja sabem quin és, la continuació d'aquest aniversari, en el lloc on ens vàrem quedar, camí a Manheim.
Salut!!


diumenge, 26 de juliol de 2015

10 anys de dos en moto, 2ª part

No ens podem queixar. Malgrat els mals moments econòmics, els mals moments personals, any rere any, hem pogut fer algun viatge per vacances (a part de les escapades de l'hivern). Petit o gran, però sempre hem sortit amb la moto a veure món. La gent sempre ens pregunta quin és el millor viatge i quin país el més bonic, la resposta és clara..., tots. Cada viatge ha tingut el seu encant especial, cada un d'ells ha tingut la seva aventura particular i tots els llocs han tingut el seu moment de gloria i el seu gran record, per això sempre diem, que s'ha de viatjar on sigui i com sigui.
Aquest és el resum dels nostres 10 anys viatjant amb moto.

2005
Normandia-París-Berlín- Oswiecim(Auschwitz)



2006
Còrsega-Roma




2007
Portugal




2008
Bretanya francesa



2009
Segòvia-Àvila-Burgos-D.O. Ribera de Duero



2010
Transilvània



2011
Nordkapp-Rússia



2012
Marroc



2013
Irlanda-Gales-Anglaterra-Escòcia-Benelux



2014
Selva Negra