dimecres, 1 de desembre de 2010

Video Barcelona-Transilvania 2010


Una mica tard, però finalment ja el tenim acabat. Esperem les vostres opinions. "Dale al play".

diumenge, 7 de novembre de 2010

Xerrada Carlos SinEwan a Yuncos (Toledo)

Aquest cap de setmana hem anat a Yuncos (Toledo), on 2T Moto hi té la central, per assistir a la xerrada que faria el Carlos "La vuelta al mundo SinEwan McGregor". Aquest tio de Madrid, va marxar el 30 d'agost del 2009 i va tornar el 21 d'abril de 2010. Va arribar fins Austràlia, passant per Europa, Turquia, Iran, Pakistan, Índia, Nepal, Vietnam, Cambodja, Tailàndia, Malàisia, Indonèsia i Austràlia. A Sidney va embarcar la moto en un avió fins a casa. La xerrada es va fer molt curta, un viatge d'aquesta magnitud, tants països per on va passar, ens hi haguéssim pogut estar tot el cap de setmana, sentint parlar al Carlos, que estava molt nerviós doncs és una persona molt senzilla, amb un to de veu en el qual es podia notar que les sensacions viscudes en el viatge havien penetrat molt endins. Els moments més anecdòtics que explicava, sempre eren els de caire humà. Gent molt diferent i el més important, res a veure amb el que ens volen vendre a les notícies.




Va ser un plaer poder xerrar amb ell, es va quedar parat quan li vàrem dir que veníem de Barcelona només per veure'l a ell. Un tio "collonut"!! Aquí ens va comentar que, el que més val la pena és trencar els tòpics i estar amb la gent del carrer, que no pas mirar les pedres, que sí, són molt maques, però res a veure amb la lliçó que et pot donar un pobríssim habitant del Pakistan.
Després, com no, homenatge en un restaurant de Yuncos i l'endemà camí cap a casa.


  

diumenge, 3 d’octubre de 2010

Una excusa per anar en moto.

Hi ha vegades que qualsevol excusa és bona per anar en moto. Hem decidit anar a comprar vi, a la Conca de Barberà i al Priorat. Primer hem anat al poble de Pira al celler Carles Andreu i hem comprat un cava rosat eleborat en barrica. El camí com sempre molt maco, primer amb el port de l'Ordal i després amb el coll de l'Illa. A l'hora de dinar hem dinat al Molí d'en Mallol, un plaer pel paladar (no tant per la butxaca). Acabat de dinar, la visita imprescindible al Monestir de Poblet, preciós. El temps passa a una velocitat de tortuga en aquest indret. Només sortint del Monestir tenim el celler Abadia de Poblet, no podem marxar sense comprar un parell d'ampolles de Pinot Noir 2005. Tot seguit ens dirigim a Escaladei, ara comença la part que més m'agrada. Per carreteres que es fan servir en el Rally Catalunya, anem conduint per un munt de curves i amb una amplada de carretera una mica estret, fins Escaladei, a la qual li fem una visita ràpida i marxem de pet a visitar el nostre amic August, del celler Cecilio. Un home que per nassos et cau bé. Explica les coses tant senzillament i tant clara, que és molt fàcil entendre el fet del que vol dir fer vi al Priorat. Després dels corresponents tastos de vi (amb moderació), enfilem la pujada cap a casa. Tot plegat arribem a casa a quarts de deu amb les maletes plenes de bon vi i amb 350km més de sensacions.

divendres, 24 de setembre de 2010

23ª Etapa

Roquefort-Barcelona



Bé, el viatge es va acabar un dijous 16 de setembre, varen ser 12 països, uns 8000km, 6 canvis de moneda, 1 canvi horari i un munt d'experiències que mai oblidarem. Va ser el primer viatge, en que gràcies a internet, vam poder anar explicant el dia a dia. Gràcies a tots pels comentaris, realment quan estàs tant lluny fan molta il·lusió. Un cop a casa encara ens va sorprendre més el seguiment del viatge. A tothom amb qui parlavem els va semblar fantàstic el viatge, ens seguien cada dia i vam haver de respondre a un munt de preguntes.
Bé, el viatge es va acabar, però a partir d'aquell dia va començar la feina per preparar el següent. Quan viatges en moto no pots deixar de mirar mapes i començar a traçar carreteres i etapes.
Continuarà...

 

dijous, 23 de setembre de 2010

22ª Etapa

Grenoble-Roquefort

Un altre dia meravellós a la carretera. Vam circular per carreteres de montanya, nacionals i autopistes com la que passa pel viaducte de Millau, quina passada de construcció, (ja vàrem passar en el viatge que vam fer a la Bretanya Francesa) i sempre sorprèn. Aquell dia teníem poca feina. Havíem d'anar a visitar les caves on fan el formatge de Roquefort i poca cosa més. Un cop al poble de Roquefort (que està al mig de la montanya i és molt petit), vam anar a dinar i després a visitar les caves. La visita molt xula, molt ben explicada (en francès) i molt ben escenografiat, amb vídeos i un muntatge amb llums sobre la roca de les coves.


Acabada la visita vam marxar cap a l'hotel. Quan vàrem preparar el viatge vam pensar que l'última nit l'havíem de passar en un lloc especial, així que vàrem buscar un "chateau" francès, i així ho vam fer. No hi havia molta gent i això encara ho va fer més especial.



dimecres, 22 de setembre de 2010

21ª Etapa

Zürich-Grenoble

Com que el dia abans vam estar buscant allotjament fins tard, ens vàrem quedar sense visitar Zürich, per la qual cosa ho vam fer pel matí, abans de marxar cap a Grenoble. Va ser una visita molt ràpida i no podem treure cap idea de la ciutat, només, que és caríssima!!




En el dia d'avui ens esperava una agradable sorpresa, el GPS ens portaria pels Alps francesos. Quina maravella de paissatges, de vista, de tranquil·litat, d'olors. Va ser un camí llarg però amb una gran dosi de satisfacció, encara que això no ens va permetre veure res de Grenoble.




Amb aquestes imatges és impossible no pensar en tornar. Un cop a l'hotel, com no!!, homenatge.




dimarts, 21 de setembre de 2010

20ª Etapa

München-Zürich

Aquell dia també va començar plovent, amb tot el merder que comportava. Cada vegada estavem més a prop de casa, i no sé si ens feia il·lusió o no volíem tornar. Va ser un dia una mica dur, molta pluja i bastant de fred, vàrem tenir que parar als pocs kilòmetres per escalfar-nos en una gasolinera, a fer un cafetó. Sort que més endavant va parar de ploure i el fred també va marxar una mica. La sorpresa va ser que quan vam arribar al càmping de Zürich ens van demanar 40€ per plantar la tenda. Tots xulos vam fer mitja volta per començar a buscar un hotelet o quelcom més econòmic o al menys igual de car, però que fos un llit (també s'ha de dir que la tenda tenia goteres i estava xopa per dins i per fora). Després de voltar per Zürich tota la tarda i veure que el preu més barat que vàrem trobar era de 110€ en un Etap, vam tornar al càmping a pagar 40€ i amb la tenda mullada. Tot s'ha de dir que el "payo" de recepció es va portar molt bé amb nosaltres, ens va regalar les fitxes per la dutxa i l'internet (que s'han de pagar a part).