dimarts, 19 d’abril de 2011

Una escapada amb molta història.

El dissabte 10 de juny del 1944, un regiment Der Führer de la 2ª Waffen-SS Division Panzer, Das Reich, varen entrar al poble d'Oradour-sur-Glane i van matar a 642 persones, entre nens, dones i homes sense cap motiu. Aquesta història ja feia temps rondava pel nostre cap i finalment aquest seria el cap de setmana per visitar el poble, que en homenatge als màrtirs es va quedar tal qual el van deixar els alemanys, i visitar el memorial d'Oradour. Vam marxar el divendres després de la feina, no volíem córrer i així adelantavem uns quants quilòmetres. La primera parada seria Narbonne 253km per l'aburrida autopista AP7 i després la francesa A9. No sóm usuaris d'autopistes, però en aquest cas volíem anar ràpid i arribar a Narbonne.



L'endemà vàrem continuar ruta cap a Limoges, on teníem reservat el següent hotel. Ara ja per carreteres interiors franceses, ens agrada un munt França, neta, paissatges romàntics, un munt d'animals i quelcom molt curiós, la gent té un respecte enorme pels motoristes, de seguida que et veuen pel retrovisor no dubten en apartar-se i deixar-te pas. Hem fet molts quilòmetres per França, vivint a Catalunya és inevitable, sempre has de trepitjar aquestes carreteres plenes de curves i prats. Ens encanta França.




Una vegada arribats a l'hotel, un canvi de roba i a recórrer els 27km que separen Limoges d'Oradour-sur-Glane. La sorpresa ens l'enduem quan veiem l'horari, a les 17h entra l'última visita. L'endemà ens tocarà matinar i tornar a casa "a toda leche". Doncs res, anem a l'hotel i a sopar.




Sempre, quan arribem a aquests llocs on l'història a estat cruel i es pot dir que és història recent, ens entra una sensació d'impotència. No cap en el nostre cervell com alguns homes podien fer cas a quatre assassins fanàtics. Caminar pels carrers d'Oradour és caminar pel record d'una gent que sense voler ni imaginar-ho, varen tenir els seus últims segons de vida, ni la minima opció a convèncer els seus botxins de la seva innocència, ni poder fer entendre de l'error que estaven a punt de cometre. Amb el temps l'història diu, que la massacre d'Oradour fou un cúmul de males informacions. Un error en l'explicació d'un cap alemany segrestat dies abans, confonent l'ubicació del seu segrest. També varen fer cas d'uns informes explicant als alemanys que Oradour era una base de la resistència, quan la veritat era que Oradour una un poble tranquil sense cap grup de la resistència, molt diferent a un poble dels voltants, Peyrilhac, amb un gran moviment de revels en contra dels alemanys. La sensació que parlavem abans d'impotència l'hem viscut a altres viatges que hem fet amb moto, Omaha Beach al 2005, Auschwitz al 2005, Sarajevo al 2011, la cripta de Sant Cirilio i Metodio al 2011 a Praga, Dachau al 2011. Sempre s'ens posa la pell de gallina pensant en el que dirien les parets si poguessin parlar. Tots aquest llocs tenen com un ambient trist i fosc, però al mateix temps, de respecte pels que varen donar la vida perquè nosaltres ara tinguem un món millor i sense desequilibrats mentals manant un país.








Acabada la visita pugem a la moto i marxem camí a Barcelona. Anant parant de tant en tant a estirar les cames i a passar pel senyor Roca. Arribem a casa a una bona hora, just per començar a escriure aquestes línies i mirar el munt de fotos que hem fet. Una magnífica escapada amb molta història.




Aquesta és la pel·lícula del cap de setmana.




2 comentaris:

  1. Sou ben especials! Gràcies per compartir les vostres experiències!
    jm

    ResponElimina
  2. M'encanten les vostres escapades, aviam si cap dia d'aquests en podem compartir alguna..!!!

    Salut..!!

    Josep

    ResponElimina