dissabte, 18 de juny de 2011

D.O. Bordeaux, the movie

Ep!!! no us perdeu la pel·lícula i sense anuncis, ska, ska, ska...

dijous, 16 de juny de 2011

D.O. Bordeaux

Ens encanta el vi!!!! De sempre ens ha agradat i encara més quan a la carrera, l'Anna va tenir les assignatures d'enologia. És en aquest punt on vàrem descobrir els secrets del vi. La importància de com plantar els ceps, els diferents tipus de raïms, de la importància que té el clima, l'alçada i el temps. De la feina que fan els llevats que són els encarregats de transformar el producte inicial en vi, la presència dels tanins en alguns vins, conèixer que és i en quins vins es realitza la maceració carbònica, la gran importància del control de la fermentació alcohòlica durant el procés i la importància de la fermentació malolàctica en els vins. La importància del roure i el seu torrat, que aporta aromes diferents depenent si és americà o francès. La vida de l'enòleg sempre pendent de principi a final del procés, tot el dia mirant al cel, cuidant els raïms, com una mare amb els seus fills. Amb la moto hem visitat la D.O.Q. Rioja, D.O. Ribera de Duero, D.O.Q. Priorat, D.O. Montsant, D.O. Conca de Barberà i aquesta vegada vàrem pensar que seria interessant visitar una D.O. del país on va néixer el vi (almenys tal i com el coneixem avui dia). La D.O. escollida va ser Bordeaux, per nom i proximitat.
Vam marxar el divendres per la tarda, la primera parada seria Alp a "Ca la Mari", un lloc on sempre que podem hi fem una visita, menjar casolà, un llit a mida i tot a un preu molt i molt econòmic.



 L'endemà marxaríem pel port de Puymorens, direcció Toulouse i ja per fi arribar al poble on passaríem les dos properes nits, Saint Emilion, al migdia. Un cop instal·lats a la casa rural, vam anar a passar el que quedava de dia al poble de Saint Emilion. Quina passada, el poble medieval encantador, però el més sorprenent, les botigues on venen el vi. TREMENDES, són "Boutiques". Tenen una delicadesa brutal. Tot està posat al seu lloc, exactament com ha d'anar, ni més cap aquí, ni més cap allà, tot perfecte. Per la nit és quant ens vam donar l'homenatge. Un restaurant exquisit i un "maître" esplèndid. Realment a aquell entorn i delicadesa un s'hi acustuma ràpid.


Dins la Gironde, el vi es pot agrupar en 6 grans regions: Bordeaux, Médoc, Graves i Sauternais, Entre-deux-Mers, Saint-emilion i el Libournais i per acabar, Côtes de Blaye i de Bourg. Ens vam programar una visita i cata a cada regió, per fer un petit tastet de les 6 diferens maneres de fer el vi. On comprem el vi al nostre barri és un gran celler, vam demanar consell al seu amo, Toni Falgueras, aquest ens va donar un parell de llibrets amb molta informació (que més endavant veureu, que no vàrem llegir detingudament).

Vam començar per la regió que teníem més lluny, Médoc, el "château" escollit va ser el preciós, Château Pichon Longueville. Primera sorpresa (per no haver llegit abans els llibrets), en diumenge les visites són amb cita prèvia, i no ens van poder atendre. Bé, no passa res, unes fotos i cap al següent. Vam anar al Château Maucaillou, aquí sí que havíem llegit el llibret, posava que feien visites cada hora en castellà i costava 7€. Quan vàrem arribar, de castellà ni "papa", i la següent visita era a les 16h i eren les 12h. Total que vam pensar que fer la visita en francès, entendre a trompicons i esperar tant de temps no valia la pena, aixó sí, vàrem comprar una ampolla de vi 2002.
El següent ja era a la regió de Graves, al Château Lagueloup, una altra sorpresa, tancat (al llibret posava que obrien tots els dies de l'any). Tot anant cap a la següent visita vam parar en un celler molt familiar, Château Lassalle, l'amo molt amable, ens va ensenyar la bodega, el celler petit i les barriques de roure francès. Vam fer el tast i ens vam quedar un blanc 2009 Sauvignon Blanc de vinyes velles i un negre 2007 Cabernet i Merlot. Ja teníem dos vins de dos regions diferents. Aquí vam fer una paredeta per dinar i visitar un castell (dels de viure-hi, no de vi). El castell era el Château de Brède, on va viure el Baró de La Brède i Montesquieu. El castell està en perfectes condicions, ja que l'última persona en viure-hi, era una descendent del baró, la qual va morir al 2004.
Més tard vam tornar a Saint Emilion i vàrem fer unes "cates" a les botigues del poble. Finalment ens vàrem quedar un Château Petit-Faurie-Quet 2007.


Resumint, al final de "chateaux" pocs, vins uns quants (al final 3 regions diferents, més la de regal de Burdeaux, que ens va regalar la mestressa de la casa rural).
Al dia següent sobre les 10h vam emprendre el camí de tornada, tot per nacionals i comarcals. Quin plaer conduir moto!! Fins i tot vàrem tenir uns quilòmetres amb pluja, realment, com diu l'Anna, és una passada. La sensació de llibertat és total. Vàrem tornar pel pireneu Aragonès, "a 6 ºC" i unes vistes de pel·lícula.
El tema és, ja sabem en quin plan hem d'anar a visitar "châteaux", que fa falta mooooolt de temps i que..., que bo el vi.

diumenge, 5 de juny de 2011

Hi havia una vegada...

El film de "l'aventurilla"

Hi havia una vegada ...

Hi havia una vegada en un poble anomenat Cantallops, a la frontera entre Catalunya i França, un castell del qual no es descriu cap esdeveniment sanguinari que doni constància de cap guerra. Aquest és el Castell de Requesens. Es desconeix exactament la seva procadència, a què i qui es deu la seva construcció.

Desde el poble de Cantallops, surt una pista que nosaltres vàrem tardar 20 minuts en fer-la, que en aquesta època de l'any es pot fer sense cap risc, a l'hivern creiem, que es deu complicar bastant. Un cop al castell el preu de l'entrada es simbòlic, 2€.

La seva procedència, es calcula sobre l'any 859, i els seus amos més coneguts foren el Comtes de Rosselló. No es coneix el perquè de l'existència del castell i tampoc el que hi venien a fer la noblesa. En el segle XII era quan tenien lloc les lluites de la Croada que anaven a reconquerir Terra santa, i quan els Càtars mantenien fermes les seves lluites i posicions a l'Occitània, Rosselló i Pirineus. Requesens, probablement era una via de comunicació per anar de la plana del Rosselló a la plana de l'Empordà. A partir d'aquí el castell passa de mans en mans. Uns anys abans de la fí del segle XVIII Tomàs de Rocabertí de Dameto, comte de Peralada i Vescomte de Rocabertí, va començar la restauració del castell. Va morir l'any 1898 sense veure acabada la restauració. Un any més tard la seva germana, heredera del castell, donar fí a les obres de restauració. Després d'un altre ball d'herències, cau en mans dels germans Pere i Joan Rosselló (mallorquins) els quals comencen una explotació brutal dels arbres mil·lenaris sense cap respecte ecològic. Aquests, un cop acabada l'explotació es venen la muntanya al Duque del Infantado, que fot fora els últims 80 habitants del Castell de Requesens. Els actuals propietaris són uns industrials Esteva i Pijoan. Acabada la guerra civil una companyia de soldats destinats a fer guardia a la muntanya fronterera amb França ocupa el castell en qualitat de caserna, ignorants del valor històric de totes aquelles parets mil·lenàries, destrueixen els interiors i els merlets de les torres, tornant el castell al seu estat de ruïnes en que es troba avui. S'ha de dir que el castell conserva molt bé les terrasses, els patis, les cases on vivien els habitanats, túnels i més que us recomanem veure "in-situ".

Acabada la visita, marxem cap al restaurant La Cantina a 10 minuts del castell, també per pistes. Un cop arribats, menjar senzill i molt casolà.