diumenge, 5 de juny de 2011

Hi havia una vegada ...

Hi havia una vegada en un poble anomenat Cantallops, a la frontera entre Catalunya i França, un castell del qual no es descriu cap esdeveniment sanguinari que doni constància de cap guerra. Aquest és el Castell de Requesens. Es desconeix exactament la seva procadència, a què i qui es deu la seva construcció.

Desde el poble de Cantallops, surt una pista que nosaltres vàrem tardar 20 minuts en fer-la, que en aquesta època de l'any es pot fer sense cap risc, a l'hivern creiem, que es deu complicar bastant. Un cop al castell el preu de l'entrada es simbòlic, 2€.

La seva procedència, es calcula sobre l'any 859, i els seus amos més coneguts foren el Comtes de Rosselló. No es coneix el perquè de l'existència del castell i tampoc el que hi venien a fer la noblesa. En el segle XII era quan tenien lloc les lluites de la Croada que anaven a reconquerir Terra santa, i quan els Càtars mantenien fermes les seves lluites i posicions a l'Occitània, Rosselló i Pirineus. Requesens, probablement era una via de comunicació per anar de la plana del Rosselló a la plana de l'Empordà. A partir d'aquí el castell passa de mans en mans. Uns anys abans de la fí del segle XVIII Tomàs de Rocabertí de Dameto, comte de Peralada i Vescomte de Rocabertí, va començar la restauració del castell. Va morir l'any 1898 sense veure acabada la restauració. Un any més tard la seva germana, heredera del castell, donar fí a les obres de restauració. Després d'un altre ball d'herències, cau en mans dels germans Pere i Joan Rosselló (mallorquins) els quals comencen una explotació brutal dels arbres mil·lenaris sense cap respecte ecològic. Aquests, un cop acabada l'explotació es venen la muntanya al Duque del Infantado, que fot fora els últims 80 habitants del Castell de Requesens. Els actuals propietaris són uns industrials Esteva i Pijoan. Acabada la guerra civil una companyia de soldats destinats a fer guardia a la muntanya fronterera amb França ocupa el castell en qualitat de caserna, ignorants del valor històric de totes aquelles parets mil·lenàries, destrueixen els interiors i els merlets de les torres, tornant el castell al seu estat de ruïnes en que es troba avui. S'ha de dir que el castell conserva molt bé les terrasses, els patis, les cases on vivien els habitanats, túnels i més que us recomanem veure "in-situ".

Acabada la visita, marxem cap al restaurant La Cantina a 10 minuts del castell, també per pistes. Un cop arribats, menjar senzill i molt casolà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada