diumenge, 11 de setembre de 2011

Dinamarca i Suècia

Anem al gra. Un cop vam sortir de Hannover la següent parada seria Puttgarden, per agafar el ferry fins a Dinamarca. Uns 30 minuts de travessa a canvi de 46€. Un cop a  Copenhagen, vam coincidir amb el partit de futbol entre l'anfitriona i Finlàndia. Per a tot arreu hi havia seguidors dels dos equips, a quin més inundat d'alcohol. No va ser una bona forma de descobrir la ciutat. El que si es notava era la quantitat de bicicletes que circulaven, moltes, moltes moltes, això sí, aquí sí que paren en els semàfors i fan cas dels senyals. Vam passar-hi la tarda i prou. Fer quatre fotos i cap a l'hostal.

L'endemà camí a Estocolm pel pont d'Oresund, 22€. Amb pluja i fort vent. En el mig del pont la cosa es va tranquil·litzar una mica, però va seguir bufant fins ben entrats a Suècia. El pont és ESPECTACULAR. 
La primera parada a Suècia seria Gränna, un poblet al costat del llac de Vättern, en un càmping amb hitters, casetes de fusta típiques dels països escandinaus. Va ser genial, ens va fer tocar el cel, després del vent i la pluja, va ser com un regal. Va sortir el sol i això als que som meditarranis es nota amb l'ànim, sumat a la pau d'aquell indret. Quatre fotos xules al llac i a sopar.
 

A Estocolm vam passar-hi dues nits, això vol dir que vàrem tenir un dia sencer per visitar la ciutat. Aquella nit vam sortir a sopar, a provar el menjar suec. Ens vam deixar portar per la guia de Lonely Planet, que ens va portar a un restaurant de menjar típic. Els ingredients són els mateixos que els de casa nostra, però cuinats de diferent manera, molt bò. Ara mateix no sabria dir els noms dels plats, però eren un primer plat d'areng amb amanida i un segon d'areng cuinat i un altre segon de carn amb bacon, patata fregida i rovell d'ou. Això sí, el cafè deixa molt que desitjar!!

L'endemà a caminar de valent, sort que Estocolm, al nostre parè no és una ciutat per perdres-hi molts dies. Com sempre que tenim temps, preferim agafar el transport públic, així descobreixes més les ciutats per on passes, ja que la gent del poble, és la que et fa viure realment el moment que respira la ciutat.  El que més ens va agradar va ser el casc antic, on està el més vistós de la ciutat, entre monuments, museus i edificis antics. Per dinar també vàrem fer cas a la guia, que ens va dur a un cafè molt petit un pèl allunyat del centre. També excel·lent.

Marxem ja cap a Cap Nord. Sincerament, la carretera que puja tot Suècia (que és gratuïta), la E4, és bastant monòtona i avorrida. Tot són rectes, la velocitat va variant entre 90 km/h i 130 km/h. Per sort un cop passat Sunsdvall, la carretera va canviant, d'un a dos carrils i comença a travessar pobles i és més distret, hi ha alguna curva!!! 

Resumint, una de les coses que ens ha cridat més l'atenció d'aquests dies ha estat, els cables que fan servir per delimitar la carretera, ens queixem dels nostres, això d'aquí si caus en moto fan "choped" a "lonchas". També es pot entendre que no pensin en les motos, en 5 dies que portem voltant, potser ens hem creuat amb una cinquantena de motos. Una altra, és l'afició que tenen pels cotxes antics americans, Chevrolets dels anys 50, Fords Mustang i Cadillacs. I també, la pinta que porta el jovent suec, és una mescla de modern i punk. Sembla com Berlin, que allà en moda val tot, però a Suècia està fet amb mal gust (pel nostre gust).

dimecres, 7 de setembre de 2011

Nürburgring


Això ja ha començat. Portem tres dies de viatge i no es pot dir que em vist molta cosa. Aquests primers dies eren una mica de tràmit, per creuar ràpid França i Alemanya. El primer dia ens vàrem passar de romàntics i vam voler anar per carreteres secundàries, aaaah. Vam tardar molt i a més ens va agafar un aigüat de collons. El segon vàrem anar ja per nacionals, però l'aigua també ens va acompanyar fins l'hotel de Mulhouse. Finalment el dia següent va sortir el sol i camí de Hannover vam parar a Nürburg i  ens en vàrem anar a fer un vol, mai millor dit , al circuit mític de Nürburgring. Per si algú vol anar-hi, són 24€ una volta. Valen la pena.





Total, que al final vàrem arribar a l'hotel de Hannover a les 22h. Temps per rentar-nos les dents i anar a dormir. Això sí, de record, aquest video.








divendres, 2 de setembre de 2011

Quins nervisssssss!!!


És curiós com una persona pot arribar a enganxar-se a un vici. Els nadals del 2009, vaig tenir un accident laboral, vaig caure d'una escala i em vaig trencar l'escafoide del canyell de la mà esquerra i vaig estar cinc mesos de baixa. Jo sempre he anat en moto, des dels 18 anys que em vaig treure el carnet. Havia fet algun viatget per Espanya i França. Des del 2005 amb l'Anna i una Àfrica Twin (grandíssima moto) havíem anat a Polònia, Còrsega, Roma, a la Bretanya Francesa, Lisboa, etc... Ara ja, amb la BMW 1200 GS Adv, vàrem anar l'any 2010 a Rumania, però mai havíem pensat que aquesta forma de viatjar era un món a part. Amb tot el temps lliure que tenia, un dia vaig entrar a una llibreria i xafardejant vaig veure un llibre, que realment m'ha canviat la vida, "Sin fronteras" del Gustavo Cuervo. Aquest llibre el vaig deborar de seguida. Més tard vingueren, també del Gustavo Cuervo, "Europa en moto", més tard, "En impala a Cabo norte" de l'Arturo Borja, més tard "Los viajes de Júpiter" del fàntastic Ted Simon, després "Sobre ruedas" també del Ted Simon, un altre llibre, "Los caballos alados de la ruta de la seda", de Carlos Martinez de Campos, ja després un company de feina em va porta el DVD de "Long Way Round", de l'actor Ewan McGregor i el Charley Boorman i finalment el llibre del "explorador modern" Miquel Silvestre "Un millon de piedras", que casualment quan estava llegint-lo vaig coincidir amb ell a l'entrada de Barcelona  en un semàfor, quan ell tornava del viatge de Kazagistan. En el temps que dura el semàfor ens vàrem intercanviar unes paraules que han fet que de tant en tant tinguem una xerrada. Al mateix moment vaig començar a buscar informació a internet del tema. El primer que vaig trobar que em va deixar bocabadat va ser el blog del Javier Cordero Huecas, "http://motohavivi.blogspot.com/". Va ser ell amb el que el tema de la pàgina web va començar a rondar-me pel cap. Després vaig fer la gran descoberta del blog del McBauman, "http://www.elesconditedelosviajes.blogspot.com". També vaig començar a seguir al Charly,"http://www.sinewan.com" el cual vàrem anar a veure a Yuncos a la tornada del seu viatge amb moto Madrid-Sidney. Vaig començar a fer amics al Facebook del món de la moto, aquí vaig conèixer al Jordi Granados Salvadó i la gent del Mototurisme de Catalunya. També el company de sortides, el Josep Campos. Exploramoto, el Fabián i la seva "http://www.saliadarunavuelta.com". A l'octubre del 2010, una vegada acabat el nostre viatge a Rumanía vàrem crear www.dosenmoto.com. Molta, molta, molta gent nova que em seria impossible de nombrar ara, amb la que ens comuniquem pel facebook per felicitar-nos pels nostres quilòmetres i posar un "M'agrada" a moltes fotografies que sempre admirem amb molta enveja sana. Arribats aquí, ara mateix no m'imagino una vida sense els grans viatges en moto, els nostres i els dels companys de ruta.
Total, que a falta d'unes hores per començar el nostre viatge Barcelona-Nordkapp-Rússia, aquestes són les nostres sensacions que ara mateix ens passen pel cap. Moltes gràcies a tots per fer d'aquest hobby una manera de viure, la vida gairebé de llibertat absoluta. Vsssssssssss.