diumenge, 11 de setembre de 2011

Dinamarca i Suècia

Anem al gra. Un cop vam sortir de Hannover la següent parada seria Puttgarden, per agafar el ferry fins a Dinamarca. Uns 30 minuts de travessa a canvi de 46€. Un cop a  Copenhagen, vam coincidir amb el partit de futbol entre l'anfitriona i Finlàndia. Per a tot arreu hi havia seguidors dels dos equips, a quin més inundat d'alcohol. No va ser una bona forma de descobrir la ciutat. El que si es notava era la quantitat de bicicletes que circulaven, moltes, moltes moltes, això sí, aquí sí que paren en els semàfors i fan cas dels senyals. Vam passar-hi la tarda i prou. Fer quatre fotos i cap a l'hostal.

L'endemà camí a Estocolm pel pont d'Oresund, 22€. Amb pluja i fort vent. En el mig del pont la cosa es va tranquil·litzar una mica, però va seguir bufant fins ben entrats a Suècia. El pont és ESPECTACULAR. 
La primera parada a Suècia seria Gränna, un poblet al costat del llac de Vättern, en un càmping amb hitters, casetes de fusta típiques dels països escandinaus. Va ser genial, ens va fer tocar el cel, després del vent i la pluja, va ser com un regal. Va sortir el sol i això als que som meditarranis es nota amb l'ànim, sumat a la pau d'aquell indret. Quatre fotos xules al llac i a sopar.
 

A Estocolm vam passar-hi dues nits, això vol dir que vàrem tenir un dia sencer per visitar la ciutat. Aquella nit vam sortir a sopar, a provar el menjar suec. Ens vam deixar portar per la guia de Lonely Planet, que ens va portar a un restaurant de menjar típic. Els ingredients són els mateixos que els de casa nostra, però cuinats de diferent manera, molt bò. Ara mateix no sabria dir els noms dels plats, però eren un primer plat d'areng amb amanida i un segon d'areng cuinat i un altre segon de carn amb bacon, patata fregida i rovell d'ou. Això sí, el cafè deixa molt que desitjar!!

L'endemà a caminar de valent, sort que Estocolm, al nostre parè no és una ciutat per perdres-hi molts dies. Com sempre que tenim temps, preferim agafar el transport públic, així descobreixes més les ciutats per on passes, ja que la gent del poble, és la que et fa viure realment el moment que respira la ciutat.  El que més ens va agradar va ser el casc antic, on està el més vistós de la ciutat, entre monuments, museus i edificis antics. Per dinar també vàrem fer cas a la guia, que ens va dur a un cafè molt petit un pèl allunyat del centre. També excel·lent.

Marxem ja cap a Cap Nord. Sincerament, la carretera que puja tot Suècia (que és gratuïta), la E4, és bastant monòtona i avorrida. Tot són rectes, la velocitat va variant entre 90 km/h i 130 km/h. Per sort un cop passat Sunsdvall, la carretera va canviant, d'un a dos carrils i comença a travessar pobles i és més distret, hi ha alguna curva!!! 

Resumint, una de les coses que ens ha cridat més l'atenció d'aquests dies ha estat, els cables que fan servir per delimitar la carretera, ens queixem dels nostres, això d'aquí si caus en moto fan "choped" a "lonchas". També es pot entendre que no pensin en les motos, en 5 dies que portem voltant, potser ens hem creuat amb una cinquantena de motos. Una altra, és l'afició que tenen pels cotxes antics americans, Chevrolets dels anys 50, Fords Mustang i Cadillacs. I també, la pinta que porta el jovent suec, és una mescla de modern i punk. Sembla com Berlin, que allà en moda val tot, però a Suècia està fet amb mal gust (pel nostre gust).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada