diumenge, 16 d’octubre de 2011

Repúbliques Bàltiques.

Ens va costar deixar Rússia, més que res per les voltes que vàrem fer per trobar la carretera que anava a Tallin. Finalment després de perdre gairebé dues hores, en un poblet, de no sabem on de Rússia, ens vam comprar un mapa i això va ser la nostra salvació. Una cosa que hem après dels viatges, és parar just abans de la frontera (sempre hi ha una última àrea de servei), si tenim molta moneda a canviar, ens ho gastem tot en gasolina i si tenim "calderilla" entrem a la benzinera i comprem caramels, xocolatines, ...fins arribar a gastar tota la moneda. Un cop a la frontera, un altre "show" per creuar-la. Però com tot a la vida, l'experiència és un grau. Ens ho vàrem pendre amb calma i amb molta paciència i també s'ha de dir que ara ja sabíem tota la paperassa que habíem d'entregar.


És sorprenent com una línia pintada al terra pot canviar tant un tros de terra. Només entrar a Estònia ja es pot notar un canvi gran, en la gent, els policies de la frontera, els cartells, a, i sobre tot, el preu de la benzina, a Rússia el litre de SP95estava a 0,70€, en definitiva tot molt més occidentalitzat.


Va ser un dia de ruta llarg. Un cop a l'hotel ja era tard. La volta per la ciutat de Tallin va ser vist i no vist, encara i així, ens vam endur una molt bona sensació. A Tallin tornarem, segur.


Per sopar, a l'hotel, ens van recomanar una cerveseria molt típica que hi ha el casc antic, i com no, caaap allà!! Quan el dia és dur a la carretera, que si pluja, que si molts quilòmetres, que si carreteres en obres, que si curves en mal estat, aleshores amb aquests sopars, per sencills que siguin, no cal anar a un restaurant de categoria, et fan sentir a la glòria. Com deiem, vam anar a la cerveseria...tremenda!! Molt xula, el lloc molt casolà, un ambient de bon rotllo enorme i el millor, el cambrer, vam riure amb ell una barbaritat.

Al dia següent, carretera cap a Riga, Lituània. Les carreteres per les que circulàvem no eren massa emocionants, no eren autopistes però tampoc carreteres de muntanya plenes de revolts. Com normalment passava, el dia anava variant en quant a la climatologia, estones de sol i estones de pluja, però mai tant "heavy" com els països nòrdics. També a partir d'aquí només trobaríem fronteres fantasmes. El que deurien veure i passar aquestes garites que ara només veuen com els creixen les males herbes. Potser esperen temps pitjors.


A Riga vam arribar a una hora correcte, així que vam començar a visitar la ciutat ben d'hora i amb calma. Riga tenia pocs turistes i un munt d'història. El casc antic és preciós, tranquil i molt agradable. De motos no se'n veuen moltes, pel que tens dubtes d'on aparcar. No per por que passi res, ja que es veia una ciutat molt poc perillosa, sinó, perquè dubtes si està prohibit aparcar sobre la borera o no. Solució, vam preguntar a uns policies que estaven patrullant i ens van dir que cap problema.


Per sopar, com no, homenatge. A totes les cartes veiem que és molt típic en els restaurants, l'ànec i el xai. Un altre cop busquem restaurant 100% típic. Vam estar de sort, vam trobat un que ho tenia tot, cuina típica, poca gent, decoració romàntica i cambrera simpàtica i vestida de tradicional. Aquestes troballes són una bona part dels records i les sensacions dels viatges.

Acabat el sopar, per fer baixar el menjar i també l'alcohol, vam anar a passejar per Riga de nit. Encantadora, relaxant i tranquila. Vam disfrutar molt d'aquesta ciutat que sense fer molt soroll ens va enamorar.

Tornem a fer les maletes i marxem cap a Vilnius. No teníem gaires referències de la ciutat, sincerement no coneixíem res de res. L'hotel, tot estrany, semblava que estigués ubicat en un barri antic. No tenia turistes, no es veia ambient de vacances, només gent amunt i avall amb el pa sota el braç o esperant l'autobús amb bosses del súper. Total, fantàstic. Un cop instal·lats, cap a l'oficina de turisme, ens van donar un munt d'informació, doncs res, a caminar i a estudiar. Realment, no coneixíem res. Vam llegir un munt sobre l'història de la ciutat i dels monuments que marcava el plànol. Vàrem descobrir una ciutat esplendida amb una sorpresa en un dels seus barris, una petita república d'artistes.

Un altre sopar genial!! Aquest cop ja amb vi, un rioja, ja que el preu era molt assequible. No ens cansem de provar menjars diferents, algun cop l'encertem i d'altres no. És l'emoció de descobrir el desconegut. No podem entendre la gent que va de viatge a països llunyans, i per lo tant, amb una cuina diferent, i van a menjar pasta o sushi.


Aquest és el vídeo, on es pot veure el que és passar la frontera de sortida amb Rússia. Vam passar 3 controls i ens en vam passar 2 més que no estaven operatius.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada