dimecres, 12 d’octubre de 2011

Rússia, Rússia, Rússia!!!

Assolida la primera meta, sense descans anem camí a la segona, Sankt Peterburg, RÚSSIA!!! La baixada la vàrem fer parant a 3 ciutats, Karasjok a Noruega i Romaniemi i Jyväskylä a Finlàndia. No teníem moltes coses apuntades per visitar, així que vàrem anar sobre la marxa. Curiosament la visita típica de "guiri", a Rovaniemi, a casa del Pare Noel, ens va semblar com un viatge al passat i sincerament, molt ben parit. Un muntatge molt xulo i uns decorats de pel·lícula. El tema és que vas passant per unes habitacions on expliquen una mica l'història del Pare Noel i els seus ajudants, al final de tot, entres en una habitació on està ell. Et fa asseure al seu costat i estàs parlant amb ell una bona estona. El tio és fantàstic, fins i tot diu alguna cosa en català i és clar això va ser l'excusa per fer gasto i comprar la foto (no deixen fer fotos ni video). Que si no vols, no compres res i igualment pots visitar-lo i parlar, no s'ha de pagar cap entrada. És curiós, que on menys t'ho esperes, apareix una vivència que et durarà per tota la vida.

Mica en mica s'apropava la frontera amb Rússia (amb una mica de respecte pels comentaris llegits). Per nosaltres era la primera frontera seriosa que passavem. Un any vam passar una frontera amb policia, la de Sèrvia, però sense visats ni res semblant a la de Rússia. En primer lloc vàrem passar un petit control de visats, fàcil i ràpid. En segon lloc, una cua de tres parells de nassos. Quan ens toca, per reflex, entreguem els visats, amb gestos endevinem que també volen veure els papers de la moto (s'ha de dir que els policies de la frontera no ajuden gaire, no parlen ni intenten entendre l'anglès). També ens varen fer un document d'immigració (que ja ho sabíem) el qual havíem de guardar fins a la sortida del país. Un cop la policia va acabar de mirar tots els papers, ens els torna i ens diu, "OK". Hòstia, que fàcil. Pugem a la moto, però el policia, que estava davant nostre barrant-nos el pas, no es mou i tampoc aixeca la barrera. Ens quedem un moment parats sobre la moto. Passen uns segons i ens diem a duo, AQUÍ FALTA ALGO!!! El policia continua estàtic i cap dels que teníem "polulant" pel voltant ens diu res de res. Finalment un pollastre búlgar, que volia entrar també com nosaltres amb el seu vehicle amb matrícula estrangera, amb gestos, és clar, i una mica d'anglès, ens va indicar que a la moto se li havia de fer un document d'exportació, COMORRRRRR!!! Total, al final passo a una habitació petita, on una altra dona policia em dóna un paper per omplir, en anglès. Com puc, omplo el full i finalment ja som legals, nosaltres i la moto per entrar a Rússia.

Un cop a Rússia ens ve al cap que no ens vàrem baixar el mapa de Rússia pel GPS i tampoc cap mapa de paper. Vam mirar al Google el camí a seguir. Fins a Sankt Peterburg, bé, trobar Sankt Peterburg va ser fàcil, el "show" va ser trobar el carrer de l'hotel, MARE DE DÉU!!! , allò és grandiós, deu ser com 8 Barcelones. Vàrem arribar finalment sobre les 20h a l'hotel. Una cosa que ens va mosquejar una mica, era que l'hotel tenia un pàrking, era un pati, que hi havia a la part del darrere però que no estava tancat, o sigui, que la gent del carrer hi podia entrar lliurement. El conserge de l'hotel en veure la moto amb les maletes, ens va recomanar, bé millor dit, ens va obligar a desmontar les maletes i que la moto passés lo més desapercebuda possible, vam pensar que hauríem de tornar a casa en avió (finalment no vàrem tenir cap problema). Vam passar el "parte" al Facebook i vam anar a fer un vol per la nit russa. Collons, quin descontrol. Cotxes accelerant a tot gas pel carrer (s'ha de dir que teníem l'hotel al carrer principal de Sankt Peterburg, Nevsky Prospect), motos fent cavallets i tallant l'injecció als semàfors, gent molt beguda fent animalades al mobiliari urbà. Vàrem pensar, buff, aquí viurem unes bones experiències.
El dia següent feia un sol fantàstic, ideal per caminar. El més destacat per veure està relativament bastant junt. Edificis espectaculars, palaus grans, petits, per a tot arreu, avingudes súper amples i llargues, el castell, els rius, això sí, tot molt i molt gran. Sankt Peterburg té un aire d'una ciutat que va ser molt important en el país (antigament coneguda com Petrograd i més tard com Leningrad) i el centre del món en una etapa de la seva història.
Per sort, els preus per fer turisme gastronòmic són molt assequibles. Restaurants decorats amb molt bon gust, amb un servei molt educat i una cuina moderna (pel que fa referència a la presentació), però sense perdre la cuina més típica russa.

A la tarda es va començar a tapar el cel i finalment es va posar a ploure. Vam optar per agafar el bus turístic, una bona forma de veure les coses més importants i des d'una altra perspectiva. Eren les 18h i el caos era terrible. Al menys no ens estavem mullant.
Per la nit a sopar a un restaurant de menjar molt típic rus i amb sorpresa. Els cambrers són estudiants del conservatori de música i alguna vegada sorprenen fent alguna actuació espontània. Quina sort, vàrem poder veure com un cambrer cantava un fragment d'una cançó russa.

Sankt Peterburg, es va acabar. Com gairabé sempre, els comentaris que havíem llegit sobre els soborns de la policia, res de res. Els policies són molt joves, 20 anys i dubto que tinguin els vicis dels antics companys (potser van canviar els policies per aquest motiu). Rússia, en gran part a canviat. A l'endemà ens esperava una gimcana per sortir d'aquesta ciutat tant gran i trobar el camí direcció Tallin. Marxavem de Rússia amb moltes sensacions. Per una banda, la bona sensació d'haver trepitjat la sempre mítica terra russa i haber viscut amb el poble rus (per un dia), que són molt diferents i això és el que més ens agrada, viure coses diferents. Per una altra banda, l'experiència d'estar en una mega ciutat amb un volum de gent i trànsit que no havíem vist mai. I la millor, haver descobert una altra part del món, que ens queda una miqueta lluny.

Després de la parrafada, el vídeo, pels que teniu mandra de llegir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada