dissabte, 10 de març de 2012

3ª Trobada de grans viatgers catalans en moto

Un altre any, els companys del Mototurisme de Catalunya, els dies 3 i 4 de Març van organitzar la 3ª Trobada de grans viatgers catalans en moto. A les 8am vàrem quedar al Poble Nou amb un bon company i gran aventurer-inquiet, l'Ignasi (Ignasi Calvo, participant del Mongol-Rally 2009 i autor del llibre "22 días, 11.111km Rally a Mongolia"), per anar cap a Hostalric. Cada any es superen amb les ponències, sembla increible la de gent que viatja pel món en moto i a més, catalans. Autèntics aventurers, cada cop amb viatges més sorprenents.
En primer lloc, després de la benvinguda del Pasqual i l'alcalde d'Hostalric, va parlar el Tomàs Pujol. Un noi de Sant Andreu de Llavaneres que va marxar de viatge a Hanoi i un cop allà va comprar una moto de 125cc russa, una Minsk, per tornar a casa, increible però cert.
En segon lloc el Francisco Aventín amb la seva "Operación Aqaba", un viatge fet al 2009 de Lleida a Aqaba, Jordania. Un viatge que el varen portar per països ara impossibles d'entrar amb unes garanties de seguretat, com són Siria, el Liban i Jordania. Amb el Francisco ens vàrem conèixer feia 15 dies a Lleida. Ens vam posar en contacte i molt amablement ens va deixar part del seu temps d'un dissabte per quedar amb nosaltres i xerrar dels seu viatges i d'altres coses. El Francisco un pare de família i d'aspecte tranquil, va tenir els nassos demprendre aquesta arriscada aventura.
En tercer lloc la joventut i el toc fresc del Pol Garcia i l'Àlex Ponseti i la seva aventura off-road a Islandia 2011. En aquest cas tant l'Ignasi com jo ens vàrem mirar i vàrem dir a l'hora "aquí hi hem d'anar". Una aventura preciosa, unes pistes espectaculars i una conducció off-road total. Em sembla que tota la sala aquella nit va somiar amb Islandia.
Un cop acabada la primera part de la trobada, vàrem fer una petita excursió a la torre d'Hostalric i el seu entorn. Després, dinar en una masia que estava a prop, però la majoria d'assistents vam agafar les motos, potser per cremar el cuquet que aquells ponents ens havien fet agafar.
A la tarda ens va tocar córrer, la companyia era molt grata i el temps s'ens va tirar a sobre i ja feiem tard a la xerrada dels següents ponents.
Els cuarts i últims ponents eren un equip que fan la volta al món per etapes en unes Honda Transalp, l'aventura s'anomena Transalp World Tour. Dels seus sis components, a la xerrada varen venir tres, l'Eva Ruiz, el Miquel Cruañas i el Jordi Quina. Ens van explicar la primera etapa la qual va transcórrer per Sud-America. Un plegat d'experiències i lliçons de superació i lluita contra les inclemències meteorològiques.
L'últim acte de la trobada va ser una taula rodona amb els ponents i la gran sorpresa, nosaltres (varen fallar dos ponents i per una alegria nostre, el Pasqual i el Jordi van pensar en nosaltres). Va ser una gran experiència, mai havíem fet quelcom semblant, hem de reconèixer que teníem els nervis a flor de pell. Va ser una taula rodona en la qual hi va participar tothom, ponents i públic. A dalt de l'escenari érem quatre estils diferents de viatgers-aventurers, cadascun amb la seva pròpia filosofia de viatjar en moto, però amb una mateixa direcció i inquietuds, l'aventura d'anar en moto per aquests mons de Déu.
Un cop acabada la taula rodona es van entregar els premis de fotografia, en el qual hi participavem. No vàrem guanyar, la foto guanyadora era del Pol i l'Àlex, espectacular, però molta gent ens va felicitar per les fotografies.
Vam estar una bona estona parlant i despedint-nos de tothom, bona senyal, i vàrem quedar per al dia següent per fer la ruta de la trobada.
El dia següent, a corre cuita, direcció al Parador de Turisme de Vic (com no, típic en nosaltres vàrem fer tard a l'hora de la sortida, aquest cop per pels!!). Una ruta tremenda per Osona i la Garrotxa, on finalment vàrem dinar.
Un altre any felicitats a la gent del Mototurisme de Catalunya, també donar les gràcies per pensar en nosaltres per la taula rodona, Pasqual i Jordi Granados. Agrair al Xavier Ballar les seves fotografies, ja que ens va inmortalitzar en el moment de la taula rodona. En fi, que no ens veiem gaire amb la gent del Mototurisme, però quan ens veiem ens trobem com a casa.
Gràcies.