dissabte, 27 d’octubre de 2012

Marroc 2012 1ª part

TANGER, LARACHE, RABAT I AL JADIDA.

Marroc 2012 no era la primera opció de viatge per aquest any. La idea era recórrer Turquia a fons i acabar a Iran. Però la falta de pressupost ens va obligar a buscar un destí més assequible i per tot el que havíem llegit, el Marroc era el nostre lloc. No feien falta visats ni assegurances i tant el menjar, l'allotgament com la benzina eren bastant barats.
 El dia 8 de setembre a les 7h estàvem al port de Barcelona per fer el chek-in, el ferri que ens portaria directes a Tanger, procedent de Genova, marxaria a les 10h. 25 hores de travessia, temps suficient per pensar amb el que veuríem, on dormiríem per quines carreteres aniríem, etc. A diferència d'altres viatges (sempre que hem viatjat, ho portem tot lligat des de casa, ruta que farem, hotels on dormirem, llocs que visitarem i totes les adreces guardades al GPS) aquest seria el primer que no portavem res programat, ni hotels ni dies que estaríem a cada lloc ni rutes ni GPS. Només un petit guió de la ruta que volíem fer, els llocs que no ens volíem perdre visitar i un mapa Michelin del Marroc.




La primera parada seria Tanger. Després de passar els controls de l'aduana, no gaire complicats, vàrem anar camí al centre de la ciutat (el nou port marítim de Tanger està a uns 40 Km de la ciutat) eren les 13h quant estàvem buscant hotel, quan ens va passar una cosa que ens va fer aprendre la lliçó clau per poder viatjar pel Marroc amb el teu vehicle. Estàvem parats mirant el mapa intentant situar-nos, quan de sobte apareix un tio amb un scooter i ens pregunta si volem ajuda, li diem que busquem un hotel, casualment ell en coneix un que està molt bé i ens diu que el seguim. Ens va costar una mica seguir-lo, ell amb la scooter i nosaltres amb l'Adv carregada a tope pels carrers estrets de la Medina i amb un trànsit infernal de cotxes, bicicletes i vianants. Finalment vam arribar a un descampat al costat de l'entrada a la Medina, ens va fer deixar la moto allà (l'hotel estava en un lloc on només si podia arribar caminant), molt amablament ens va ajudar a pujar les bosses a l'hotel (l'hotel estava força bé per 20€). Quan ja estàvem instal·lats, el mateix home es va oferir per fer-nos de guia (per cert, bastant dolent). Ara ve la lliçó: Tot això ens va costar una pasta de collons. Ja sabíem que tota aquella amabilitat no seria gratuïta, però cony, no ens imaginavem tal pal. A més, de la visita a tota pastilla per la Medina, ens anava portant a botigues de souvenirs en que ell tenia comissió, ens va portar a menjar a un restaurant on també va aconseguir uns calés extres. En fi, que aquella experiència ens va curtir per la resta del viatge (encara que no seria la lliçó definitiva, com ja llegireu més endavant). Per la nit poca cosa, ens vam quedar a l'hotel memoritzant el que havíem après, perquè no ens tornés a passar.








L'endemà sempre el recordarem amb un somriure de tranquil·litat. Com hem explicat, la moto es va quedar en un descampat al costat d'altres motos, bé motos, motos... eren vespinos i scooters destartalats i amb més anys que Matusalem. Anant de camí de l'hotel al descampat, ens miravem entre nosaltres, i amb la cara ja sabíem que estávem pensant: a veure en quin estat tindríem la nostra moto. Per sort nostra, la moto estava impecable, fins i tot l'havien tapat amb un plàstic perquè no s'enbrutés amb la petita pluja que va caure per la nit. Això va ser una altra petita lliçó. No és bò fiar-se de les aparences i d'altre banda ens aniríem acostumant a que tot té aquest tarannà deixat, que no vol dir que no es preocupin, al contrari, a la seva manera, són molt complidors.
Sempre costa sortir de les grans ciutats sense GPS, però més tard o més d'hora, depenent de la sort, trobes la carretera correcta. Vam escollir anar per la nacional, vàrem passar de llarg per Asilah, la qual cosa fou un error. Més tard vàrem descobrir que era un poblet encantador i de bon menjar. Continuant per la nacional vam travessar Larache, un poblet de costa molt maco. Un cop fora de les urbes la circulació és bastant segura, cal tenir-ho en compte i anar amb els ulls molt oberts, els animals que caminen sols per la vorera i tota la gent que va en bici en totes direccions.
Conduïnt per la mateixa nacional uns quants kilòmetres, vam arribar a Rabat, un altre caos de ciutat. Realment és una experiència que s'ha de viure, això de conduir per aquestes ciutats, acabes pensant que estàs dins d'un video joc, cal esperar per això no tenir cap ensurt. Rabat és preciosa. No viuen del turisme i això es nota, pots passejar tranquil que no t'atabalen. La Medina és una fàbrica de tallers artesans en que no paren de treballar. Després de creuar la Medina i caminar uns 15 min. et trobes amb la Kasba de los Oudayas, espectacular la muralla que l'envolta, la platja a tocar dels murs i la petita ciutat de color blau i blanc que hi viu dins.







 
 
Dia 3. Camí a Casablanca, també per nacionals, fàcil. Tot està molt ben senyalitzat, si estàs atent no et perds. L'única cosa és que moltes senyals estan només en un sentit, o sigui, que per més seguretat val la pena girar el cap i donar un cop d'ull a les senyals de l'altre direcció, donen informació que en el teu sentit no hi és, curiós. Un cop a Casablanca teníem la idea de passar-hi un dia, però l'estrès circulatori ens va fer fugir de la ciutat. De tot el Marroc, Casablanca, vam trobar que era la ciutat més caòtica. Total, que vàrem anar sense pausa a visitar la Gran Medina, espectacular. En hores baixes de Casablanca, van construir aquest monument per tornar a la ciutat l'esplendor que va tenir anys enrere.
 



 
Com que la Gran Medina està a la vora de la mar, vam continuar per la costa direcció a Al Jadida. L'aire que venia de l'Atlàntic era fresc, era agradable conduir encara que la temperatura marcava 35ºC. Arribats a Al Jadida, un poble bastant deixat, per la qual cosa, autèntic 100%. Ja era tard i vam decidir buscar hotel, a més a la guia posava que s'havia de visitar la "Cité Portugaise". Teníem mirat un hotelet que va resultar que estava en tot el centre de la Medina de Al Jadida, carrers estrets, paradetes pel mig del carrer i molta gent comprant, passar amb la Adv va ser tota una aventura que ens va deixar imatges tremendes.  
 



La "Cité Portugaise", un laberint de carrers tots envoltats per una gran muralla i dues portes principals una al costat de l'altra. Carrers tranquils, nens jugant a pilota i pocs comerços. Un cop a dalt, una vista maca de l'Atlàntic. Una caminada d'una hora, el temps just d'anar a un cafè amb wi-fi a passar el "parte" i sopar una mica.


 
 
Les imatges de Marroc 2012 1ª part.
 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada