dimarts, 6 de novembre de 2012

Marroc 2012 3ª part

SIDI-IFNI, TARFAYA I TAFRAOUT

A partir d'aquí, començava el Marroc autèntic, començava l'aventura del Sahara Occidental, ens esperava la sorra del desert, els pobles Berebers, la gent amable a canvi de res, l'Atlas i sobre tot carreteres espectaculars.
 En el llibre del Francisco Aventín Avellana, Crónicas desde una moto, de Sidi-Ifni a Elefantes, que havia llegit anteriorment, ens va servir d'inspiració per fer la ruta que ell explica en el llibre. Ell va baixar fins Al Aiún, peró nosaltres ens quedariem a Tarfaya per una cosa que escriu al llibre. En aquest poble hi ha un petit monument i un encara més petit museu en homenatge a l'Antoine de Saint Exupery, autor del llibre El petit Princep, per tots conegut i llegit. D'aquell llibre el que més recordava sobre tot, és la ressenya que fa el Francisco de l'emoció que sentia al llegir aquesta dedicatòria de l'Antoine de Saint Exupery en el seu llibre, "...quiero dedicar este libro al niño que fue esta persona mayor. Todas las personas mayores han empezado siendo niños (pero hay pocas que se acuerden)...".
 Al sortir d'Agadir, la carretera que agafaríem seria la N1 fins a Tiznit. Un cop a Tiznit un desviament a la dreta en el centre del poble seria la carretera fins arribar a Sidi-Ifni. Aquest tram fins a Sidi-Ifni és el primer que vam disfrutar, corbes, pujades, baixades, carreteres estretes, una costa preciosa, trams en obres i així fins arribar a Sidi-Ifni. Un poblet molt petit però amb un encant enorme. La gent passava de nosaltres olímpicament, ells ja tenien prou coses per fer i no tenien ganes d'emprenyar a uns turistes en moto. La sensació va ser genial, feia dies que no ens sentíem lliures. L'hotel que vàrem escollir va ser el Suerte Loca. Són d'aquelles coses que passen gràcies a internet i a xafardejar blocs i facebook d'altres viatgers, en algun moment en alguna foto havíem vist aquest hotel i ens va fer gràcia, així que cap allà vam anar. Uns veïns que estaven prenent cafè al bar de l'hotel, ens van preguntar pel nostre viatge i així vam començar una xerrada molt agradable, de la qual, vam treure un lloc per dinar sardines fresques, fresques, fetes a la brasa al moment i per 27dhr (2,7€ aprox.) els dos!!! Doncs vinga, a dinar!!!




 




Un cop acabat amb les sardines, vam donar una volta pel poble, en una horeta en vam tenir prou. Els avis amb els que havíem parlat abans al bar de l'hotel, no estaven molt contents amb el govern espanyol, sobre tot per un edifici que hi havia a la plaça del poble, que havia estat la seu d'hisenda a Sidi-Ifni i que estava en estat ruïnós. Havien enviat cartes a l'estat explicant el perill que suposa aquesta situació i res de res. Nosaltres el vam anar a veure i realment havia perdut molt la seva esplendor de l'època espanyola. La tornada cap a l'hotel xino-xano per un passeig marítim molt tranquil, va ser la nostre despedida del poblet. A la nit un soparet a l'hotel, el menjar molt recomanable i a dormir que el dia següent ens esperava una etapa de 5h i 400 Km.







Sortint de Sidi-Ifni, a la dreta, vam agafar la carretera direcció Guelmim, un cop a Guelmim vam tornar a agafar la N1 i vam continuar baixant fins a Tarfaya. Passaríem per un poble del que sempre ens ha fet molta gràcia el seu nom, Tan-Tan. A partir d'aquí es començava a notar que estàvem a prop del Sahara Occidental. Fins ara ens havíem trobat molts controls de policia però en cap moment ens havien parat per res. Aquí sí, dos vegades. Alguna cosa ha d'haver-hi quan, al veure que érem estrangers, ens van demanar els passaports, ens van preguntar de que treballavem, que hi feiem allà, on anàvem, on dormiríem... Es varen emportar els passaports a dins de la garita i ens van tenir 30min esperant. Al cap d'una estona van sortir els policies, van mirar la moto de dalt a baix, ens van tornar els passaports i "ala" "bone rute".
  A prop de Tarfaya, la carretera va paral·lela a l'Oceà Atlàntic. La costa està formada per uns penyassegats impressionants, hi han campaments de pescadors, ja que es passen molts dies aquí pescant, per després vendre'l.






 Arribats a Tarfaya... mare de Déu senyor!!! quin poble, quin desastre de lloc. Només tenia asfalt el carrer principal, tots els demés eren de sorra. Les voreres estaven totes aixecades (estaven ensorrant els cables de la llum). Eren les 16h i no teníem cap opció més per anar a dormir, total, que vam agafar un dels dos hotels que hi han, amb la mala sort que ens vam decidir pel més cutre. Una vegada aclimatats a l'ambient tot raro del poble, vam anar a veure el monument i el museu de l'Antoine de Saint Exupery. El monument està a la platja i no vam tenir cap problema per veure'l, el tema va ser que, al ser diumenge i les 18h, el museu, ja estava tancat i no vam poder-hi entrar. Mala llet. Camí cap a l'hotel vam comprar i vam sopar a l'habitació. L'endemà ens esperava una etapa maratoniana (en comparació als Km que ens agrada fer a nosaltres) fins a Tafraout, 520 km, 7h de ruta i el primer contacte amb les muntanyes de l'Anti-Atlas.









Ben d'hora vàrem marxar camí a Tafraoute. Havíem de desfer el camí de tota la N1, Tan-Tan (juas, juas), Guelmim, Bouizakame, Tiznit i després una  carretereta de muntanya que travessava l'Anti-Atlas fins a Tafraout. Aquest últim tram va ser de somni, unes vistes de postal, un clima de muntanya i un paissatge idílic. Ens van sorpendre amb un seguit de muntanyes rocoses que morien a peu de la carretera.
  Tafraout era petit, clavat entre les muntanyes rocoses. És el destí turístic de la BTT. En el poble hi ha moltes botigues de lloguer de bicicletes i pels voltans un munt de rutes de BTT. En mitja hora vàrem tenir el poble vist, així que ens vam asseure a la terrassa d'un bar que estava a la plaça principal a veure l'espectacle d'aquell indret. És fantàstic observar amb calma el dia dia de la gent de pobles llunyans. Per un moment l'observat es transforma en l'observador.






La 3ª part en moviment.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada