diumenge, 18 de novembre de 2012

Marroc 2012 6º part

MEKNES, CHEFCHAOUEN I BARCELONA

Mai ens havia passat, però teníem pressa per marxar de Fes. El dia anterior no havia sigut del tot satisfactori i ens venia de gust canviar de ciutat. La ciutat seria Meknes. Un company de feina, el Karim, vivia prop d'aquesta ciutat i ens va recomanar de visitar-la, encara que no teníem moltes referències. En poc menys d'una hora ens vam plantar a l'hotel de Meknes. Només entrar a la ciutat ja vam tenir la sensació que Meknes ens agradaria i molt. L'encarregat de l'hotel, molt amable i que parlava un castellà perfecte, ens va recomanar, ja que hi estaríem poc temps, un guia per no perdre'ns res de la ciutat, li sabia greu que no ens quedéssim més dies per disfrutar la ciutat, ell parlava meravelles i n'estava enamorat. Dit i fet, canviar-nos de roba, dinar quelcom i a les 15h ens venia a buscar el guia a l'hotel. El centre estava lluny per la cual cosa vam agafar un mini-taxi. És una de les coses que volíem provar al Marroc, però mai ens havíem atrevit a fer-ho, ja que no sabíem molt bé com funcionava el tema. El taxi ens va portar fins a la porta Bab el-Mansour a la plaça el-Hedim, la porta era l'entrada a l'antiga ciutat imperial, per un preu ínfim (no com els taxis d'aquí). De les ciutats imperials del Marroc, Meknes era la més modesta per la qual cosa era molt tranquil·la i agradable. El principi de la visita el vam fer sota una pluja que en moments puntuals era bastant forta. Per sort va durar poc temps i poc a poc va sortir el sol. En fer tota la visita vàrem estar una mica més de tres hores. Com sempre que havíem anat amb un guia oficial, va valdre molt la pena. Quan hi ha poc temps és l'opció més coherent si no vols perdre't res de l'història de la ciutat.















Els guies sempre et porten a botigues artesenals perquè compris alguna cosa, però a diferència d'altres guies, en aquesta ciutat tot eren cooperatives de famílies que s'unien per tirar endavant. A més, no es feien pesats si no volies comprar, que va ser el nostre cas, no insistien i et desitjaven bon dia i aquí no passa res. Ens va agradar molt Meknes, més que altres ciutats més importants. Aquí ens vam poder parar tranquil·lament a veure com treballaven els artesans, sense cap pressa per marxar agoviats. És això el que buscàvem, poder gaudir del treball manual que feien aquesta gent amb eines molt rudimentàries i molt elaborat. És increïble la destresa d'aquesta gent per treballar amb les mans.
Un altre avantatge de Meknes eren els seus preus, al no ser molt turística menjar i dormir ens va resultar molt barat. També tots els preus estaven a la vista i no hi havia desconfiança a l'hora de pagar, no com a molts llocs que per ser estranger pagàvem més, o fins i tot, com havíem vist a molts llocs, el cambrer anava a parlar amb l'amo i ell decidia el preu. Això era una cosa que tampoc ens feia molta gràcia. Aquesta manera d'aprofitar-se del turisme, pensem que és una mala premsa per al país, encara que ells es creguin que en surten guanyant.
Definitivament, Meknes va ser la segona cosa que ens va agradar més del viatge al Marroc, la primera, el desert de Erg Chebbi.
Vam marxar de Meknes amb l'idea al cap, que hi tornaríem una altra vegada. El viatge arribava poc a poc al seu final, però encara ens quedarien un parell de llocs xulíssims. A meitat de camí de Chefchaouen, següent parada,  Volubilis, una antiga ciutat romana fundada l'any III a.c. i que encara conserva moltes coses per veure amb paciència i temps.









Vàrem estar gairebé tres hores visitant Volubilis, ens hagués agradat estar-hi més temps, però havíem de marxar cap a Chefchaouen. Portàvem un parell de dies parlant amb el Ferran, el "crack" que vàrem conèixer a Hassilabied, a l'alberg de l'Ali el Cojo, finalment ens trobaríem a l'hotel de Chaouen (nom col·loquial per anomenar a Chefchaouen) per dinar. Vam patir una mica, ja que el Ferran no va aparèixer per dinar i tampoc a la tarda. El telèfon del Ferran estava apagat i això no sabíem si era bona o mala senyal. Per fi, al voltant de les 20h va aparèixer, xop, ja que a la tarda va apretar bastant la pluja. El tema és que havia punxat i això el va retrassar un munt. Vam donar una volta pel poble blau de Chaouen, vam fer boca menjant uns cargols al mig del carrer a mode d'aperitiu abans d'anar a sopar (a propòsit, els escuradents eren imperdibles clavats a una patata, utilitzats per tothom). Com altres vegades, el sopar va ser fantàstic, fins molt tard, cadascun explicant les seves sensacions del Marroc i somiant en futurs viatges. Una companyia molt agradable i positiva.












L'últim dia havia arribat, a diferència d'altres viatges, que quan estem ja per França i encara queden dos dies per tornar, ja ens sembla que el viatge s'havia acabat, en aquest viatge fins l'últim moment no teníem aquesta sensació. Suposem que era perquè tot era nou per nosaltres.
La tornada va ser sota una pluja fina però que ens va ocasionar una petita sorpresa, quan estàvem circulant per una carretera camí a Tanger per agafar el ferri, vam passar per una zona que tenia una miqueta de fangueig, davant nostre el Ferran va patinar i va caure. Per sort sense cap contratemps que el d'aixecar la moto i... gassss. L'asfalt estava molt relliscós i més si sumem la fina capa de fang, la pluja fina i uns pneumàtics de tacs ja a les últimes.
Teníem una mica de dubte sobre si trobaríem bé l'entrada al check-in del port nou de Tanger. Finalment, cap problema. Tot estava molt ben indicat i no vam fer gens tard a l'hora d'arribar. Després dels controls rutinaris de l'aduana, vam anar a esperar el nostre ferri, que ens portaria a Barcelona. L'espera va ser llarga, temps que vàrem aprofitar per menjar un entrepà i algun de nosaltres, dos, parlar amb altres motards d'altres països, parlar entre nosaltres i sobre tot riure molt.









Ara sí, ja havíem arribat a Barcelona, després de 30 hores de viatge. En tot aquest temps vam fer el gos a l'habitació, xerrar al bar del ferri i poc més. A l'arribada a Barcelona, al Ferran, l'esperava una benvinguda igual que la d'un campió, fins i tot, el seu gos estava allà, més content gairabé que els seus pares. Nosaltres en canvi, no vam fer abraçades i petons fins passats uns dies, ja que el dia següent era dilluns i tocava tornar a la rutina de la feina.

 


 Ja sabem que és molt tòpic, però és la veritat més sincera, gràcies pels vostres comentaris, en conya i en serio, agraden molt, molt, quant s'està lluny de casa. Ens agrada que la gent pugui treure alguna idea dels nostres comentaris per possibles viatges seus.
En aquest viatge volíem donar les gràcies especialment, al Karim, company de feina, per les seves primeres lliçons sobre el Marroc i el seu regal del mapa. També a tothom de l'alberg de l'Ali el Cojo, especialment al Youssef i a l'Ibrahim, per les seves sobre taules des d'un punt de vista oposat però molt interessants i enrriquidores. A la Marta i el Jordi, veïns d'habitació a l'Ali i amb els quals vàrem passar una nit inoblidable. Al Roberto i al Pedro, que des del primer moment vam notar una química especial i podrien ser uns bons companys de viatge. A l'Eduard i a la Simona, que malgrat el seu estat de salut, varen tenir un moment per xerrar amb nosaltres. Finalment per al Ferran, mai havíem compartit uns dies de ruta amb ningú (una vegada vam viatjar a la trobada de Grans Viatgers espanyols a Albacete amb el gran amic Ignasi, però no era un viatge en majúscules) i va ser una experiència positiva, per això hem d'agrair al Ferran la seva companyia, des del primer dia que ens vam veure, hi havia una sensació, com si ens coneguéssim de tota la vida. Per sort, el Ferran viu a prop nostre i serà molt fàcil trobar-nos molt a sobint.
Finalment, com no, a tots vosaltres que llegiu aquestes línies i mostreu interès pel que fem. Gràcies.

 
 
Ja per acabar, l'últim vídeo de l'aventura de Marroc 2012.
 
 


2 comentaris:

  1. genial! despres de llegir tot aixo, tinc unes ganes bojes de recorrer el pais... si tot va be sera el nostre proper viatge en moto. Gracies... perque us ho heu currat.

    ResponElimina
  2. seria aixo, mes o menys no? http://goo.gl/maps/PwX74

    ResponElimina