diumenge, 6 d’octubre de 2013

Go to Ireland


   Després de 365 dies amunt i avall, puja i baixa, apreta i afluixa, cargola i descargola, medeix, talla, enganxa i moltes guerres, el premi de les vacances ja és aquí. Un altre viatge, que com si fos el primer, teníem els nervis a flor de pell. No sabem poesia i per això no sabem descriure aquesta sensació de sentir papallones a la panxa. Aquesta comparació, és robada de les històries d'amor i és que lo nostre és, una historia d'amor vers el viatjar en moto. Aquestes pessigolles només es poden viure (com vàrem sentir fa poc, explicat per un emprenedor a la Bisbal del Penedès), quan fas les coses amb passió.  Nosaltres dos, cada dia fitxem a les empreses on treballem, tenim un horari sagrat de 8 a.m. a 18 p.m. i anem fent, per això valorem molt, però molt, el que fem amb la moto, ja que no és fàcil amb els temps que corren. Cada viatge o escapada que fem, és un regal i intentem disfrutar-ho a tope. Com diu un company de les motos, el Banana, som del grup de gent, que portem les maletes plenes d'adhesius de banderes de països i no de marques ni sponsors. Viatgem per veure món, per aprendre de la gent i dels llocs per on passem i sobre tot aprendre i conèixer-nos a nosaltres mateixos, que bona falta fa a uns quants. Està clar que tothom és lliure d'explicar els seus viatges com vulgui, per això igualment, tothom és lliure de seguir a qui vulgui. Aquest any, volent canviar d'aires després del Marroc del 2012, volíem un lloc calmat, on la gent et deixés caminar tranquil i no intentessin colar un preu desorbitant per tot. Gairebé, només tornar del viatge del 2012, ja teníem bastant clar on aniríem l'any 2013. Després d'estalviar un quants euros, fer quatre números i veure que era viable, vàrem començar a preparar el viatge de Ireland-Wales-England-Scotland & Benelux 2013. Sempre que preparem un viatge, comencem per mirar a internet i preguntar a altres companys que ja han fet el viatge. Nosaltres per ser amic i estar a prop, vàrem quedar un dia amb el Xavier López Roca, el qual hi havia anat l'any 2012 i ens va explicar algunes coses que no sabíem i que varen ser de gran utilitat. Un cop feta la ruta, la planificació de les despeses i moltes adreces de hostels, càmpings, albergs, B&B, alguns punts d'interès turístics i molts de personals, vàrem posar data al viatge, el 16 d'agost del 2013 marxaríem i fins el 16 de setembre no tornaríem a casa, bufff, quins nervis!!
   Tot començava com la majoria de viatges, creuar França per les seves nacionals i anar fent via fins al ferri de Cherbourg. Sempre hi ha coses que veure a França, és per això que pujant, pujant, vàrem fer una mica de turisme i vam parar a veure Utah Beach, tristament famosa pels esdeveniments de la II Guerra Mundial. Sempre ens entra una suor freda quant trepitgem escenaris que són part de la història del nostre món i que han decidit el futur de molts pobles.



   El ferri que ens portaria de Cherbourg a Rosslare, que vàrem escollir, era de la companyia Irish Ferries (recomanació del Xavier), l'altre companyia que opera és Celtic Link, un pel més barata però més cutre i realment era fantàstic el vaixell de Irish Ferries.
   Arribats al port marítim de Rosslare, primer de tot canviar el xip del carril de circulació. Uns metres de carretera i lliçó apresa. Marxem doncs, camí de Cork, que seria la primera parada a Irlanda. El millor d'Irlanda és la calma que hi ha a tot arreu, sobretot a les carreteres, és un plaer conduir per aquest asfalt i amb aquests conductors. Per fi podíem gaudir de la moto, dels paisatges i de l'entorn. Això sí, abans d'arribar a Cork, parada a la destil·leria de whiskey irlandès Jameson. Visita obligada encara que no sigueu fanàtics del licor en qüestió. Sempre és interessant saber com es fan les coses i més si són naturals.



   Un altre consell del Xavier, que no vàrem entendre fins que ho vàrem comprovar, ens va recomanar no fer tirades llargues de quilòmetres, entre 200 i 300, en un principi no vàrem fer gaire cas, però conforme anàvem recorrent Irlanda, vam entendre al 100% el consell. El tema és que les carreteres estan molt bé, també les secundaries, tenen moltes corbes, uns paisatges espectaculars en que pares cada moment per fer fotografies, tenen molta pluja, poblets encantadors, tot això és ideal per anar amb moto però no per fer via. Total, que ens vàrem proposar de visitar moltes coses, fer-ne moltes més i va ser impossible. Arribàvem molt tard als llocs i anàvem de cul. També suma, que la vida és cara i cada dia ens tocava anar a comprar al súper i fer el menjar al hostel, 30 dies fora de casa son molts menjars i en aquests països no ens podíem permetre gaires homenatges.


   Irlanda és increïble, la seva gent, el seu dia a dia, es respira molta tranquil·litat. No van amb presses, sembla que la paraula estrès no existeixi en el seu vocabulari. De seguida s'apropaven a preguntar coses, a oferir-se per ajudar-nos i si no, per xerrar una estona. Pel que fa a la seguretat, en cap moment vam patir per deixar la moto carregada i anar a donar un vol, fins i tot en alguns casos, per la nit, la moto dormia sempre al carrer, no desmuntàvem els paquets que portàvem per fora de les maletes. 
   Una de les perles del viatge la vàrem trobar al hostel de Doolin, que ja ell sol era una perla (una altra recomanació del Xavier), va ser en el moment de preparar l'esmorzar, entre la cuina i el menjador, una dona gran, que dormia al jardí amb tenda de càmping, ens comenta que ha vist la moto aparcada i que s'ha fixat amb la nostra pàgina web, que seguidament ha anat al seu portàtil i que estat mirant tot el que fem. La dona molt emocionada, no deixava d'admirar les nostres peripècies i que continuéssim fent el que ens agradava.
 També hem d'explicar coses que no ens varen semblar bé, un exemple la visita a Cliffs of Moher, ja que vàrem tenir la mateixa sensació que quan vam anar a visitar el complex de Nordkapp, "manos arriba, esto es un atraco". Aquí ens vàrem sentir turistes, turistes, que van com ovelles on tothom va i paga una barbaritat sense valer-ho, però com sempre pensem, un cop allà, no farem mitja volta. Dies més tard i quilòmetres més tard, vam descobrir més penya-segats sense barreres ni tarifes.


   La nostra ruta va durar 8 dies per Irlanda, vam conduir per moltes carreteres com per exemple, Healy Pass, Connor Pass, vam veure Ladies View, vam visitar molts pobles com, Cork, Killarney, Doolin, Belmullet, vam anar amb bicicleta per les illes d'Aran, després vàrem passar dos dies a Irlanda del Nortd (GB), Derry i Belfast, on el canvi és molt gran. En aquestes dues ciutats es fa evident que els conflictes que han marcat la seva història no els han deixat avançar i progressar tot el que es mereixen.




  Vam tornar a entrar a Irlanda per visitar la seva capital, Dublin. Teníem una llista de llocs per anar a visitar, la ciutat s'ho mereix, però ens va ser impossible. Havíem d'escollir i ens vam decidir per anar a la fàbrica de cervesa Guinness. Un edifici principal de nova construcció amb una última planta de vidre i mirador de 360º, amb una vista privilegiada de Dublin, dintre mateix de l'antiga fàbrica. Mega muntatge per adults comparable a Euro Disney pels nens. El dia següent a agafar el ferri que ens portaria a Wales a Anglaterra.     Vam fer un tastet d'aquest país meravellós, Irlanda es mereix que hi anem un mes sencer, ja que té molts racons i llocs on descansar i perdre's alguns dies.



La pel·lícula de Go to Ireland.

                                         

2 comentaris: