diumenge, 21 de setembre de 2014

Summer 2014 Black Forest

No teníem moltes esperances per al viatge d'aquest any, moltes despeses imprevistes a l'hivern i una forta reparació de la moto (un dels coixinets del canvi de marxes tornant de l'escapada de "Una foto amb Freddie Mercury" a Montreaux, Suïssa), varen minvar el pressupost. Fins l'últim moment, el viatge del 2014, estava agafat amb pinces. Uns dies abans rebem la notícia del cobrament de la Renda, "yuhuuuuu", teníem viatge!! Corre, corrents, ens vam prendre en serio el guió que ens havíem plantejat uns mesos abans. Amb el poc temps que teníem, vam centrar els esforços en reservar la pujada i l'estança en una granja al cor de la Selva Negra. Els llocs per visitar i la tornada, la deixàvem a la improvisació.



Serien 15 dies de viatge, curt per al nostre gust, dels quals cinc estaríem en una granja particular a la Selva Negra. El plantejament també seria diferent a altres viatges, no faríem cada dia quilometrades i tampoc cada dia faríem ruta. Un cop a la granja, aprofiteríem per fer relax a la natura i varies caminades.
Seguint el nostre estil, per arribar fins a la Seva Negra, uns 1500 Km, fent una petita volta, ho faríem en quatre etapes, parant a l'espectacular Avignon, la sorpresa de Dole, l'encantadora Strasbourg, la bonica Esslingen i laaaa, i laaaa..., i a Stuttgart a visitar el Museu Porsche.

                                          Avignon



                                          Dole

                                          Strasbourg







                                          Esslingen am Neckar

                                          Stuttgart







Un cop arribats a la Selva Negra, exactament a uns kilòmetres del poble de Wolfach, teníem la granja la qual seria la nostra casa per uns dies. Com que teníem internet, vam preparar el mapa de ruta amb els llocs que creiem més interessants. Dels cinc dies, dos va ploure i no vàrem voler sortir de casa, en una altra situació hagués estat una mala notícia, però en aquest cas, va ser una bon regal, ja que teníem unes vistes de somni, una barbacoa i molta cervesa bona Alemanya, perfecte!!



 




Els dies que va fer sol, vam fer uns quants kilòmetres visitant els següents pobles:

                                          Baden-Baden

                                          Offenburg

Pel nostre gust, la més maca de totes:

                                          Gengenbach





                                          Wolfach

                                          Freiburg





Petita però, de visita obligada, preciosa:

                                                           St. Peter


El poble molt turístic, nosaltres vàrem preferir visitar el llac:

                                          Titisee


Poble famós pels seus rellotges de cucut. A cinc minuts del centre, hi ha un dels rellotges de cucut més grans del món:

                                          Triberg





La Selva Negra ocupa una extensió de uns 6000 Km2, una mica menys que la província de Barcelona que té 7700 Km2 i 1/5 part aproximadament de Catalunya, que té 32100 Km2. Amb això volem explicar, que és molt fàcil veure-la tota amb tranquil·litat, a més, és com millor es gaudeix, sense presses, sense programar moltes visites per dia i no escatimar en seure en les seves terrasses i degustar la fantàstica beguda fermentada alemanya, a uns preus realment bons.




Passats els cinc dies, tocava la tornada cap a Barcelona. Com que no sabíem per on tornar, cada dia ens plantejàvem la ruta in-situ. El comiat va ser realment emotiu, els amos de la casa, la Renate i el seu marit, jubilat, en Fritz, ens van fer una abraçada enorme. Els dos últims dies, ens deixaven a la porta de l'apartament, un plat amb trossos de pastís típic alemany (Kirschenstreuselkuchen) fet per ells. Gairebé no vàrem tenir molta conversa, en Fritz, només parlava alemany i la Renate molt, molt poquet d'anglès, però no sabem per quin motiu, es va crear un lligam molt familiar. És la grandesa de viatjar. Va ser la perla del viatge.
Com no, el dia de marxar, plovia a bots i barrals. Teniem clar, que per tornar no ho volíem fer-ho pel mateix lloc per on vàrem venir, o faríem per baix. L'únic que teníem clar, és que jo tenia la il·lusió d'anar a Liechtenstein i visitar la seva capital, Vaduz. Per començar aniríem a Konstanz, ja de pas agafaríem un ferri per passar el gran llac de Konstanz, som uns enamorats del ferris, no sabem perquè, però fa viatge.



                                          Konstanz




El ferri arriba a la ciutat de Meesrsbourg, quina grata sorpresa, una ciutat espectacular, tranquil·la, bonica... total, una perla.
D'aquí aniríem a dormir a la ciutat de Bregenz, ja a Àustria. Després de conduir sota una cortina d'aigua, vàrem anar a l'hotel a canviar-nos de roba i a visitar el casc antic de Bregenz, petit però molt guapo. 


                                          Meersbourg




                                          Bregenz



El dia següent, continuem la ruta sota la pluja. Liechteinstein estava a tocar de Bregenz i Vaduz a uns 53 Km, vam arribar de seguida. La visita a Vaduz va ser ràpida, ens esperàvem alguna cosa més. El més maco és el castell, que no vam poder visitar per tema de "timing". El dia abans, planificant la ruta de l'endemà, teníem els dubtes si entrar a Itàlia i visitar el llac de Como o fer algun dels mítics ports dels Alps Suïssos, al final vam decidir anar per Suïssa. El càmping que teníem vist estava a Visp (per tema de diners, Suïssa no està a l'abast de les nostres butxaques i aquí a Visp, és on vàrem trobar l'allotjament més barat), teníem una bona kilometrada i pels Alps.


                                          Vaduz




A partir d'aquí va començar un altre viatge. Sempre hem fugit dels tòpics motoristes, no entenem de motos, no entenem de pressions de pneumàtics, no sabem de carreteres, no anem els llocs típics de motoristes, no estem a cap colla, no acostumem a sortir només a esmorzar, ens interessa més la història dels pobles que el seu asfalt, no estem 20 hores sobre la moto i sobre tot, sobre tot, viatgem i anem amb moto perquè ens agrada, principalment,... a nosaltres. Sempre diem, que el que més ens agrada és viatjar, i per fer-ho, ho fem amb moto. És per això que mai hem fet els Alps, ho teníem pendent, però no era una prioritat. Vam acabar de travessar el petit país de Liechteinstein, direcció Suïssa, pel pas fronterer del poble de muntanya de Balzers, un pas tot curiós, vam passar per un petit arc de pedra, envoltat d'una muralla  i un ambient militaritzat. Una carretera espectacular, amb revolts per donar i vendre, i tot sota una pluja de mil dimonis.




Sense saber per on passaríem, la sorpresa va ser que el camí ens va portar pels ports de muntanya del Oberalppass i el Furkapass a més d'unes carreteres de pel·lícula i unes vistes d'impressió (quan no hi havia una paret de boira). El més sorprenent va ser el canvi de clima, uns metres separaven els núvols del sol i la pluja del bon temps. En pocs kilòmetres vam tenir tota la carta de fenòmens meteorològics a sobre nostre. Al final del dia un merescut descans al càmping de Visp i amb un solet d'agrair.














També el que teníem clar, era anar a Chamonix. Sempre és bo escoltar quan altres viatgers parlen de les seves experiències, això ens va passar en una xerrada amb unes cerveses, el Kike Mafe, ens va recomanar pujar amb el telefèric de l'Aiguille du Midi, un telefèric que puja a 3777 m i després un ascensor que puja fins els 3842 m. Contant que el Montblanc té 4810 m, l'experiència a de valer molt la pena, el consell boníssim, el preu no tant. A les acaballes del viatge, el pressupost ja estava molt castigat i cada ticket valia 55€. Una llàstima, tornarem amb una mica més de saldo. Gràcies Kike pel consell.





                                          Chamonix





Aquí vam començar a pensar que no volíem tornar, quan estàs tornant d'un viatge, sempre et passa pel cap l'idea de fer mitja volta i desaperèixer. No va ser així, bueno, una mica sí, no vam fer mitja volta, però sí que vam fer volta per arribar a casa. Vam descobrir una pàgina a internet que parla dels pobles més macos de França, Le Plus Beaux Villages de France. Ens va ajudar a fer la volta per anar més tard a Barcelona. El poble escollit va ser Mirmande, (a la pujada va ser Eguisheim). Des d'aquí ja tot va anar rodat, Mirmande, Orange, Villefranche-de-Conflent, Alp, una mica fer el cabra, Ventolà, Montesquiu i per acabar Barcelona.



                                          Mirmande


                                          Orange

                                          Villefranche-du-Conflent







Unes fotos de pòster per posar al final del blog i tot fet. Un altre viatge, una altre experiència i uns anys més joves, juas..., sí, sí, no ho digueu a ningú, viatjar rejoveneix. Fins aviat!

Salut!




Summer 2014 Black Forest en pel·lícula.