diumenge, 20 de desembre de 2015

Un viaje de diez metros (The undred-foot journey)


Amb aquest cartell va començar la maquinaria del departament de viatges del nostre cap a treballar. Ens agrada el cinema, però no en som fanàtics. Ens ha passat més vegades, veure una fotografia, veure un documental a la televisió, sentir xerrar algú d'algun indret i tenir unes ganes boges d'estar en aquell lloc. Doncs així va ser, veure la pel·lícula i començar a buscar a Sant Google tot el relacionat amb el film, primer per curiositat i després, al descobrir que l'escenari era a prop, ja vam començar a buscar llocs concrets per visitar i dates per fer l'escapada.





El poblet en si és Saint-Antonin-Noble-Vall a la regió de Midi-Pyrénées en el departament de Tarn-et-Garonne, passat Toulouse i al costat de Motauban, d'uns 2000 habitants, hi han 443 Km, 6h 30min de Barcelona, sense tocar autopistes. El camí és preciós, carretera amb un munt de revolts i bon asfalt. L'últim kilòmetre abans d'arribar al poble és una baixada que et deixa veure'l tot, ja que està dins d'una vall, amb el seu riu l'Aveyron i amb totes les xemeneies traient fum. Un cop al poble, molt tranquil, molts comerços tancats, fa pinta que el poble és més d'estiu.





A l'endemà, una ruta per les muntanyes que envolten el poble i algun poblet veí i després a buscar localitzacions de la pel·lícula. La que ens va ser impossible de localitzar va ser el restaurant de la família Kadam, la Maison Mumbai, una granja particular que va rebre bastantes reformes. La que ens va costar però finalment la vàrem trobar, va ser el restaurant Le Saul Pleureur de Madame Mallory,(en la realitat els dos edificis no estan junts) situat a uns 34 Km de Saint Antonin i a les afores del poble de Castelnau-de Montmiral. Un palauet on no hi viu ningú envoltat d'una granja, que en aquests moments estan fent una reforma per fer apartaments d'estiu. Tot el complex rep el nom de La Durantié.





De tornada al poble, les localitzacions van ser més fàcils.
                                           
                                          La plaça.

 

                                          El mercat.

 

                                          El taller mecànic.

  
                                          Els carrers.

 

Total, que tot això era l'excusa per fer una escapada de tres dies a França, que ens venia de gust i que esperem no perdre mai aquesta il·lusió de viatjar en moto i descobrir cada dia coses noves. Esperem tenir més excuses sense sentit. Molta gent no entén que valgui la pena de fer maletes, passar fred i fer la kilometrada per tres dies i a veure coses que no són rellevants. Per nosaltres sí, és el que ens mou i ens fa sentir vius.





Com deia el Capità Enciam, en versió dos en moto, els petits detalls són poderosos.


1 comentari: